Senyor director:
Quan ets petit, tothom t'intenta enganyar...
- que si els reis d'orient porten coses a la gent, i més tard veus que només els camells fan aquesta funció
- que si quan et cau una dent vindrà un ratolí i te la canviarà per una sorpresa, que jo sempre pensava, mare de Déu quines bèsties més rares, però tancava els ulls i apretava el cul; que un regal és un regal
- que si el tió et cagarà dolços, i aquí intentava no imaginar-me gaires coses
Per això quan al cole em van dir a quina època pertanyia l'edat medieval no m'ho vaig creure, i vaig passar els següents anys de la meva vida buscant evidències de tal mentida... però les evidències no van arribar mai.
No entenia com l'edat medieval -una època fosca, on qui tenia dues neurones era el savi de la cort, absolutament tot estava potes enlaire i els problemes s'arreglaven a cops de garrot-, podia venir després dels grecs i dels romans -èpoques daurades, amb una gent que pensava constantment, que organitzava societats, i que els problemes es solucionaven en senats o en oracles-.
Ara ja ho entenc.
Totes les parelles que he tingut m'han fet repassar la història.
Hem començat per la prehistòria: amb tan sols llenguatge de símbols i molta, molta comunicació física. Després sempre vénen èpoques més evolucionades, on tot és meravellós, grans senats i oracles amb grans màximes de tot el que farem i tot el que serem. I després, inevitablement, l'edat mitjana.
Atentament,
Jana Ribarà.
Quan ets petit, tothom t'intenta enganyar...
- que si els reis d'orient porten coses a la gent, i més tard veus que només els camells fan aquesta funció
- que si quan et cau una dent vindrà un ratolí i te la canviarà per una sorpresa, que jo sempre pensava, mare de Déu quines bèsties més rares, però tancava els ulls i apretava el cul; que un regal és un regal
- que si el tió et cagarà dolços, i aquí intentava no imaginar-me gaires coses
Per això quan al cole em van dir a quina època pertanyia l'edat medieval no m'ho vaig creure, i vaig passar els següents anys de la meva vida buscant evidències de tal mentida... però les evidències no van arribar mai.
No entenia com l'edat medieval -una època fosca, on qui tenia dues neurones era el savi de la cort, absolutament tot estava potes enlaire i els problemes s'arreglaven a cops de garrot-, podia venir després dels grecs i dels romans -èpoques daurades, amb una gent que pensava constantment, que organitzava societats, i que els problemes es solucionaven en senats o en oracles-.
Ara ja ho entenc.
Totes les parelles que he tingut m'han fet repassar la història.
Hem començat per la prehistòria: amb tan sols llenguatge de símbols i molta, molta comunicació física. Després sempre vénen èpoques més evolucionades, on tot és meravellós, grans senats i oracles amb grans màximes de tot el que farem i tot el que serem. I després, inevitablement, l'edat mitjana.
Atentament,
Jana Ribarà.
