Senyor director:
De les fotos, el que més em fascina és el somriure. És la constant en la vida fotogràfica d'una persona. Pots agafar un somriure, esborrar la resta de la foto, fer el mateix amb qualsevol altre foto i el resultat serà el mateix.
Exactament el mateix resultat. I si es seguís fent, es tindrien mils de fotos blanques amb el mateix dibuix.
És un fet sense solució aparent. M'atreviria a dir que la genètica humana estava esperant la invenció de la fotografia per mostrar aquest fet característic. M'havia resignat a les fotos de somriures idèntics. Però fa poc he vist la llum.
La mateixa genètica fotogràfica fa explotar el somriure genüí, l'únic, quan es mira la foto que s'acaba de tirar, llavors el fotografiat somriu amb satisfacció al veure el seu somriure idèntic; si, sempre somriu, tant per dir "oh que horrorós" com per fer un "mira..". Sempre somriu.
Senyor director, he inventat una càmara de fotos que quan apretes el botó de veure la foto, al cap d'un segon, te'n fa una de sorpresa. El resultat és increïble.
És cert que el paissatge queda descuadrat, no es tria, i a vegades ni es veu, però el somriure s'ho val.
Marc Dafotu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada