Salut temporal

Senyor director:

Estic consternat, sempre vaig tard. Em sento en un moviment de vaivé, en el qual depén de l'època que et toca viure, les coses són saludables, o bé mortals.

Als anys 50, fumar infundava valor, personalitat i et convertia en una persona modèlica. Avui fumar et defineix com a poruc, influenciable i et converteix en un exemple a no seguir. L'altre dia anava tranquil·lament fumant pel carrer i va passar una mare amb un nen que va dir: "mira mama, un altre tonto", en aquell moment l'únic que em va consolar era la clatellada monumental i exemplar que s'enduria el nen al mig del carrer a tall d'exemple, però en lloc d'això la mare es va afegir al carro dels bons modals (del 2009) dient tant original frase: "perquè no deixa de fumar? és molt perjudicial". Davant de tant esperpèntica situació de bona voluntat per part de la parella sanitas i de que no vaig veure cap possible progenitor de la mare per tal de presenciar una clatellada en cadena, vaig veure'm obligat a vetllar per la seva seguretat futura entonant un: "l'estrés també és molt perjudicial i me l'estàn deixant pels núvols".

Als anys 80, els ous i la llet eren aliments bàsics, saníssims i d'ingesta mínima de 2 cops al dia, i que quedi clar que parlo de gastronomia. Doncs bé, després de passar la maduresa esmorzant, berenant i sopant entrepà de truita amb llet i galetes, ara fa deu anys que és sabut que no s'ha d'abusar d'aquests aliments. La llet, abandonar-la per complet des de la infància fins a la vellesa, i els ous, mira, com a favor, dos per setmana. Després de tant traumàtica notícia vaig querellar-me contra les principals marques de llet i m'han assegurat que posaran uns rectangles negres amb fons blanc i lletres negres a la base dels cartrons de llet amb missatges com "si beus llet a la maduresa, agenollat i resa", "la leche sólo para los pequeñines, debes dejarlos crecer", "fins que no arribis a edat avançada, deixa la llet a la postada". Vaig provar-ho també amb els ous, però ara han tornat a demostrar que són sans, així que...

I finalment, quan ja semblava que coneixíem els efectes de tots els nostres consumibles arriba la notícia de que els condons agreugen el problema de la sida. I jo ara que faig? Jo penso "no home no", però jo em vaig riure del primer que em va dir que no m'estava donant valentia el tabac, bo i demostrant-li la seva errònietat amb una bona bufa; i jo em sentia la mar de bé bevent mig litre de llet, que m'acompanyava durant tot el dia sense mai integrar-se dins el meu cos regalant-me la sensació que deu tenir una embarassada.

I ara que hem de fer, utilitzar condó o bé fer ingesta d'ous i llet de per vida? És un bon puro.

I és que senyor director, la salut no és broma, no maregeu la perdiu.

Atentament,
Arcadi Arasino

Cor defectuós

Senyor director:

M'adreço a vostè per a fer una devolució. Bé, no una devolució, un intercanvi. Tinc els meus drets humans i no els vull perdre a la primera de canvi.

El fet és que no m'agrada el que vindria a ser el meu cor. Crec que m'ha sortit defectuós, de fet n'estic bastant segur. És per això que li agrairia que li fes una revisió i el deixés en el seu correcte estat. Per tal de que es faci una idea, li puc donar alguns dels símptomes més evidents.

L'altre dia vaig començar a treballar fent de recepcionista d'un hotel, el torn de 6 del matí a 2 de la tarda. Bé, jo estava classificant targetes, quan de cop se'm presenta una noia que qualificaria d'entrada com a espectacular, perquè aquesta és l'altre, que sembla que vosté tingui humans preferencials aqui, perquè s'ha recreat amb alguns xassis que semblen obres d'art, que jo he vist gent caure a terra desplomada de cop per un desnucament quan veu passar una noia com aquesta, així de cop, plaf. Si els apareix la fèmina en qüestió de cop pel lateral, la connexió sinàptica ulls-cervell-marededeuquintrosdedona forma un impuls nerviós pel qual la rotació del coll no està preparada. Ha pensat mai que podria considerar-se assasinat això? Aviam si pot dormir a partir d'ara. És per això que vaig comprar-me unes ulleres que tenen les patilles que em van des del front fins a sota el nas.

Bé, doncs jo estava treballant en el meu primer i últim dia a l'hotel, amb les meves ulleres anti-desnucament quan de cop se'm presenta una noia transversalment pel taulell de recepció, fet que va fer que entrés de cop en el meu camp de visió i amb una distància inferior a 2 metres cos a cos. En aquell moment el meu cor, va a tornar a funcionar anormalment. Va començar a bombejar com una mala bèstia, fet que va col·lapsar per complet les meves vies sanguínies com si de l'ap-7 a les 9 del mati es tractés, fet que em va obrir els ulls, els forats del nas i la boca i seguidament em va fer emetre un soroll gutural inaudible i carraspós i em va deixar en aquest estat durant 5 interminables minuts, dels quals, per desgràcia meva, era plenament conscient de tot a pesar de la meva manca de capacitat motriva i verbal. Durant aquests 5 minuts, la noia em va demanar la clau per l'habitació que tenia feta la reserva amb un somriure, m'ho va tornar a demanar sense el somriure, em va demanar si em trobava bé molt educadament, em va demanar si em trobava bé poc educadament, em va insultar una mica i va marxar. Llavors, pel meu consol, vaig tornar al cap de 5 minuts altre vegada al meu estat normal, fins que va tornar a aparèixer ella acompanyada del director de l'hotel davant meu, fet que va tornar a produïr la catarsi d'esdeveniments anterior, però amb l'agravant de la pèrdua auditiva i orientativa. La situació va concluir sortint de la maneta agafats amb el director de l'hotel, caminant com un dummy darrera seu i desant-me al carrer. Vaig reaccionar quan vaig veure una llum encegadora i vaig sentir un "oye, donde dejo la moneda?".

Això no pot continuar així, he provat de treballar de repartidor de pizzes, amb l'agravant d'acabar cobert de salsa barbacoa i mozzarela, de taxista que no et porta enlloc, d'obrer marginat al ser incapaç de realitzar actes poètics i de bar-mim.

Les situacions cotidianes, com es pot imaginar no són molt millors, encara recordo el dia que vaig col·lapsar un peatge per culpa d'un hola; sentia botzines, petits sotracs que venien de darrera del meu cotxe, una gran rotllana humana al voltant de la meva finestreta, una gran plantofada, dues, tres, una invitació formal a sortir del meu cotxe, veure el meu cotxe marxar, veure'l aparcar, veure com m'aparcaven a mi, tenir les claus del cotxe a les mans, i al cap de 73 kitkats desaglopar-me i mantenint sempre la mirada clavada al bonic quitrà i amb grans aplaudiments per part del personal cabinístico-peatger, anar fins al cotxe i continuar el meu viatge.

Espero que es faci una idea de les complicacions que em porta tenir un cor defectuós, i que faci quelcom al respecte.

Atentament,
Enric Volmés.