Cor defectuós

Senyor director:

M'adreço a vostè per a fer una devolució. Bé, no una devolució, un intercanvi. Tinc els meus drets humans i no els vull perdre a la primera de canvi.

El fet és que no m'agrada el que vindria a ser el meu cor. Crec que m'ha sortit defectuós, de fet n'estic bastant segur. És per això que li agrairia que li fes una revisió i el deixés en el seu correcte estat. Per tal de que es faci una idea, li puc donar alguns dels símptomes més evidents.

L'altre dia vaig començar a treballar fent de recepcionista d'un hotel, el torn de 6 del matí a 2 de la tarda. Bé, jo estava classificant targetes, quan de cop se'm presenta una noia que qualificaria d'entrada com a espectacular, perquè aquesta és l'altre, que sembla que vosté tingui humans preferencials aqui, perquè s'ha recreat amb alguns xassis que semblen obres d'art, que jo he vist gent caure a terra desplomada de cop per un desnucament quan veu passar una noia com aquesta, així de cop, plaf. Si els apareix la fèmina en qüestió de cop pel lateral, la connexió sinàptica ulls-cervell-marededeuquintrosdedona forma un impuls nerviós pel qual la rotació del coll no està preparada. Ha pensat mai que podria considerar-se assasinat això? Aviam si pot dormir a partir d'ara. És per això que vaig comprar-me unes ulleres que tenen les patilles que em van des del front fins a sota el nas.

Bé, doncs jo estava treballant en el meu primer i últim dia a l'hotel, amb les meves ulleres anti-desnucament quan de cop se'm presenta una noia transversalment pel taulell de recepció, fet que va fer que entrés de cop en el meu camp de visió i amb una distància inferior a 2 metres cos a cos. En aquell moment el meu cor, va a tornar a funcionar anormalment. Va començar a bombejar com una mala bèstia, fet que va col·lapsar per complet les meves vies sanguínies com si de l'ap-7 a les 9 del mati es tractés, fet que em va obrir els ulls, els forats del nas i la boca i seguidament em va fer emetre un soroll gutural inaudible i carraspós i em va deixar en aquest estat durant 5 interminables minuts, dels quals, per desgràcia meva, era plenament conscient de tot a pesar de la meva manca de capacitat motriva i verbal. Durant aquests 5 minuts, la noia em va demanar la clau per l'habitació que tenia feta la reserva amb un somriure, m'ho va tornar a demanar sense el somriure, em va demanar si em trobava bé molt educadament, em va demanar si em trobava bé poc educadament, em va insultar una mica i va marxar. Llavors, pel meu consol, vaig tornar al cap de 5 minuts altre vegada al meu estat normal, fins que va tornar a aparèixer ella acompanyada del director de l'hotel davant meu, fet que va tornar a produïr la catarsi d'esdeveniments anterior, però amb l'agravant de la pèrdua auditiva i orientativa. La situació va concluir sortint de la maneta agafats amb el director de l'hotel, caminant com un dummy darrera seu i desant-me al carrer. Vaig reaccionar quan vaig veure una llum encegadora i vaig sentir un "oye, donde dejo la moneda?".

Això no pot continuar així, he provat de treballar de repartidor de pizzes, amb l'agravant d'acabar cobert de salsa barbacoa i mozzarela, de taxista que no et porta enlloc, d'obrer marginat al ser incapaç de realitzar actes poètics i de bar-mim.

Les situacions cotidianes, com es pot imaginar no són molt millors, encara recordo el dia que vaig col·lapsar un peatge per culpa d'un hola; sentia botzines, petits sotracs que venien de darrera del meu cotxe, una gran rotllana humana al voltant de la meva finestreta, una gran plantofada, dues, tres, una invitació formal a sortir del meu cotxe, veure el meu cotxe marxar, veure'l aparcar, veure com m'aparcaven a mi, tenir les claus del cotxe a les mans, i al cap de 73 kitkats desaglopar-me i mantenint sempre la mirada clavada al bonic quitrà i amb grans aplaudiments per part del personal cabinístico-peatger, anar fins al cotxe i continuar el meu viatge.

Espero que es faci una idea de les complicacions que em porta tenir un cor defectuós, i que faci quelcom al respecte.

Atentament,
Enric Volmés.