Avui m'he trobat davant d'un cas de compassió envers la meva persona del tot inútil, d'aquells que fan que senti compassió pel compadit. El cas és que el noi en qüestió m'estava intentant explicar quelcom aparentment fascinant d'economia i jo no entenia res, de fet, m'era absolutament igual el que em digués, ho trobava aborrit i de poc interés, i en un excés de confiança li he revelat la primera Gran Veritat: "Deixa-ho estar, no ho entendré, no hi arribo i no m'interessa. No sóc gens intel·ligent."
Bueno. S'ha posat fet una fera. Que si no em valoro, que si m'he d'esforçar, que no puc conformar-me a ser més ruc que una sabata, bla bla bla. Davant d'aquest sermonet li he revelat la segona Gran Veritat: "Els guapos no sóm intel·ligents".
Si abans s'havia posat fet una fera, ara era un autèntic troll de les cavernes. Que què m'havia pensat, que això no era veritat, que hi havien guapos intel·ligents i que havia de canviar d'actitud que si no no faria res de profit i bla bla bla. Vaja, una autèntica declaració d'enveja camuflada en compassió, a la qual li he revelat la tercera Gran Veritat: "Els guapos no volem ser intel·ligents".
El noi ja era un autèntic home elefant. No tenia arguments, el seu gran pilar d'intel·ligència s'havia esquerdat davant la impossibilitat d'utilitzar el seu cervell de forma lògica contra mi, estava anulat. En canvi jo continuava igual de guapo. I en aquell moment, li he revelat la última Gran Veritat: "la intel·ligència venç a la força, però ser guapo venç a la intel·ligència".
Totalment destruït i en un últim intent d'asserenar-se mentalment em diu que això no té res a veure en que pel fet de ser guapo no puguis ser intel·ligent. En aquell moment vaig veure que no havia entés res.
Si fos guapo i intel·ligent, no em podria riure d'ell a consciència durant mitja hora de la primera cosa que digués, perquè potser m'adonaria que té raó.
Si fos guapo i intel·ligent, no podria disfrutar de ser tan guapo amb les dones, perquè hauria de buscar alguna cosa més i no només tenir plaer per plaer.
Si fos guapo i intel·ligent, no podria aconseguir feines pel meu encant i la cara bonica, perquè no em sentiria valorat.
En definitiva, deixaria de ser guapo i de poder fer el que em rotés.
Senyor director: gràcies per montar-me el món de cara.
Narcís Miralls.
Bueno. S'ha posat fet una fera. Que si no em valoro, que si m'he d'esforçar, que no puc conformar-me a ser més ruc que una sabata, bla bla bla. Davant d'aquest sermonet li he revelat la segona Gran Veritat: "Els guapos no sóm intel·ligents".
Si abans s'havia posat fet una fera, ara era un autèntic troll de les cavernes. Que què m'havia pensat, que això no era veritat, que hi havien guapos intel·ligents i que havia de canviar d'actitud que si no no faria res de profit i bla bla bla. Vaja, una autèntica declaració d'enveja camuflada en compassió, a la qual li he revelat la tercera Gran Veritat: "Els guapos no volem ser intel·ligents".
El noi ja era un autèntic home elefant. No tenia arguments, el seu gran pilar d'intel·ligència s'havia esquerdat davant la impossibilitat d'utilitzar el seu cervell de forma lògica contra mi, estava anulat. En canvi jo continuava igual de guapo. I en aquell moment, li he revelat la última Gran Veritat: "la intel·ligència venç a la força, però ser guapo venç a la intel·ligència".
Totalment destruït i en un últim intent d'asserenar-se mentalment em diu que això no té res a veure en que pel fet de ser guapo no puguis ser intel·ligent. En aquell moment vaig veure que no havia entés res.
Si fos guapo i intel·ligent, no em podria riure d'ell a consciència durant mitja hora de la primera cosa que digués, perquè potser m'adonaria que té raó.
Si fos guapo i intel·ligent, no podria disfrutar de ser tan guapo amb les dones, perquè hauria de buscar alguna cosa més i no només tenir plaer per plaer.
Si fos guapo i intel·ligent, no podria aconseguir feines pel meu encant i la cara bonica, perquè no em sentiria valorat.
En definitiva, deixaria de ser guapo i de poder fer el que em rotés.
Senyor director: gràcies per montar-me el món de cara.
Narcís Miralls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada