Senyor director:
Sempre havia sentit una frase en política que deia "No només has de ser bo, sinó que a més ho has de semblar". Avui demano una revisió de la frase per una que digui "No importa que siguis bo mentre ho semblis". I és que m'acabo d'assabentar d'una de les possibles mesures per solventar la crisi (per qui no ho sàpiga estem en crisi encara que no se'n parli gaire), la mesura vé a ser una successió de raonaments lògics com "si el que falten són diners, anem a veure qui té diners. La gent que té diners els té amb negre, és a dir, il·legals. Mmm. Legalitzem aquests diners i s'ha acabat el problema". És a dir, sabem que no està bé el que han fet, però farem que ho sembli.
Quina bonica solució. Quin encoratjament a les persones a ser ciutadans honrats i bons. Que agradable que és que no castiguin al macarra de la classe quan et clava una pallissa perquè el seu pare posa diners pel bé de l'escola i que a més et facin creure que no n'hi ha per tant, que t'estàs tornant un perepunyetes.
A l'altre extrem de l'opinió, tenim un senyor que s'ha convertit en un ídol de masses pel fet de robar una quantitat a tenir en compte a la hora de calcular l'IRPF i de proposar un model d'estat basat, en part, en furts dintre del marc de la legalitat actual. És a dir: el model d'ara no funciona, en crearé un de nou agafant diners dels que es quedin en el vell. Li desitjo sort, però espero que no convidi a ningú com ell, perquè haurà de tancar la barraqueta.
Segona bonica solució igual d'encoratjadora. Aquí el macarra de la classe surt impune per la seva capacitat de convicció i simpatia natural, però tu tens la pallissa i el títol de perepunyetes igualment.
I és que senyor director, és molt agradable que et paguin el beure, tant si et convences de que els macarres te'l paguen perquè li sobren els diners com perquè són molt simpàtics, però a vegades, veient qui convida, s'ha de fer el cor fort i dir "d'aquesta copa no en beuré", perquè també és sabut que les coses barates, acaben sortint cares.
Atentament,
Clara Monedes
Quina bonica solució. Quin encoratjament a les persones a ser ciutadans honrats i bons. Que agradable que és que no castiguin al macarra de la classe quan et clava una pallissa perquè el seu pare posa diners pel bé de l'escola i que a més et facin creure que no n'hi ha per tant, que t'estàs tornant un perepunyetes.
A l'altre extrem de l'opinió, tenim un senyor que s'ha convertit en un ídol de masses pel fet de robar una quantitat a tenir en compte a la hora de calcular l'IRPF i de proposar un model d'estat basat, en part, en furts dintre del marc de la legalitat actual. És a dir: el model d'ara no funciona, en crearé un de nou agafant diners dels que es quedin en el vell. Li desitjo sort, però espero que no convidi a ningú com ell, perquè haurà de tancar la barraqueta.
Segona bonica solució igual d'encoratjadora. Aquí el macarra de la classe surt impune per la seva capacitat de convicció i simpatia natural, però tu tens la pallissa i el títol de perepunyetes igualment.
I és que senyor director, és molt agradable que et paguin el beure, tant si et convences de que els macarres te'l paguen perquè li sobren els diners com perquè són molt simpàtics, però a vegades, veient qui convida, s'ha de fer el cor fort i dir "d'aquesta copa no en beuré", perquè també és sabut que les coses barates, acaben sortint cares.
Atentament,
Clara Monedes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada