Mandra subvencionada

Senyor director:

Passa el setembre, arriba l'octubre, i com cada any passo pel seu pitjor moment. És el moment de triar a què dedicaré els esforços d'aquest nou any. Els famosos extra-escolars, encara que faci 10 anys que no trepitjo l'escola. Però aquí rau el problema. En què tot continua plantejat com si encara anés a l'escola. En què tot està planejat per afavorir els madrosos.

Per començar, per quins set sous totes les agendes comencen pel gener? Si tothom sap que l'any útil va de setembre a juny/juliol, i que l'agost és una broma. Per què s'entesta tothom a fer les agendes de gener a desembre? Perquè estan fetes per a gent que no fa extra-escolars. Perquè si vols dedicar la teva vida a alguna cosa que no sigui treballar de manera pura i dura, t'hauràs de comprar una agenda escolar, amb dibuixets de marietes, o del kukuxumusu, o de les dues coses juntes. Com si anessis a l'escola. Et fan sentir ridícul per no ser mandrós.

Si tens afany de formar-te, què hauràs de fer? pagar. Si no ho fas, premi, estalviaràs uns calers. Econòmicament surt un balanç positiu de cara a la mandra.

Si, a més a més, decideixes fer un pas més enllà i prens la iniciativa de muntar coses o organitzar esdeveniments, t'enduràs crítiques, problemes, mals de cap i passaràs de veure volar coloms a veure volar punyals. I en aquell moment diràs, "ai, que bé que estaria a casa fent la mandra".

I per això, quan arriba l'octubre, agafada de la mà de la angoixa -pròpia de valorar què estàs fent amb la teva vida- i amb la mà que li queda lliure, et saluda amb un somriure amenaçador, la mandra.

Atentament,

Joan Mudat.