Senyor director:
Quan per fi creia tenir un cor a tota regla, un cor capaç d'estimar (agafant com a referència els comentaris totalment verídics de la gent que m'envolta i que es veu que d'això en saben una estona) m'he trobat que, com sempre, anava equivocat.
La frase que va precedir aquesta conclusió va ser:
"Si m'estimes, deixaràs que me'n vagi i m'oblidaràs",
i senyor director, m'he adonat de que no l'estimava.
i senyor director, m'he adonat de que no l'estimava.
Atentament,
Enric Volmés
Benvolgut Enric,
ResponEliminaJo crec que aquesta maleïda frase és un d'aquests eufemismes que estan tan de moda últimament; diem "Si m'estimes, deixaràs que me'n vagi i m'oblidaràs" quan realment, el que volem dir és "Si m'estimes, et fots perquè jo ja no, i no em toquis més el que no sona que no vull saber res més de tu".
Llavors tu, et quedes sol, trist i amb un sentiment de culpabilitat enorme, perquè el que més et ve de gust es sortir corrent rere ella/ell i abraçar-la/lo i pregar-li què - si-us-plau- no se'n vagi.
I es que "si l'estimes, potser deixaràs que se'n vagi però no l'oblidaràs tan fàcilment".
Qui és qui no té cor, qui realment estima massa, o bé, qui apel·la a ell per defugir d'estimar?
Atentament,
Roc Titrap